divendres, 28 de setembre de 2012

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES



Són aquelles habilitats indispensables per poder-nos comunicar correctament. Aquestes són saber llegir, escriure, parlar i escoltar.


LLEGIR

● És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.

● Isabel Solé (1992): llegir és un procés actiu ja que qui ho fa ha de construir el significat del text. El significat d’aquest no és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb que s’enfronta el lector.

● És un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. El lector ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i a més a més ha d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions.

● És aconseguir un objectiu ja que sempre ho fem per algun motiu o alguna finalitat. Hem de tenir present tres coses:
    • L’objectiu és el que marca la lectura
    • Els objectius poden ser molts i molt variats
    • L’objectiu determina el tipus de lectura, les estratègies de lectura i el control sovint inconscient que fem sobre la lectura.

      ● Significa implicar-se en un procés de predicció i inferència continua. (*Inferència: és l’habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir de la resta, és a dir, del context. Es sinònim de deduir) Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Això ho fa a partir d’alguns elements del text i també en funció dels coneixements previs que té. A mesura que vagi verificant o refutant (rebutjant) les hipòtesis inicials, va creant de noves.


      ESCRIURE
      És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Va molt més enllà de posar lletres en un paper. Hem de tenir en compte els aspectes formals. Aquests són: la cal·ligrafia, la relació so-grafia ( grafofòniques), i la distribució en l’espai (marges, interlineat, etc.). També hem de treballar els aspectes lingüístics (gramàtica, fonètica, morfologia, etc.), i tenir en compte els aspectes discursius (procés de composició del text, les característiques d’un text: coherència, cohesió, correcció, adequació, estil, etc.) i la tipologia textual (descriptiu, narratiu, etc.)

      PARLAR 

      Significa expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

      El llenguatge: És el mitjà de comunicació més extens. Fa possible el discurs abstracte ja que permet organitzar el nostre entorn i les nostres experiències. Tots els éssers humans ens comuniquem a través d'una llengua. La humanitat té com a facultat innata el llenguatge. El llenguatge ens permet pensar ja que és el suport de la memòria. També ens fa possible l'expressió lliure i el diàleg. El discurs comporta originalitat ja que podem parlar de quelcom que no veiem i tenim la capacitat d'inventar. Les senyals només queden justificades dins d'un procés de comunicació. Aquestes només tenen sentit si són utilitzades entre un emissor i un receptor. El llenguatge humà està constituït per senyals organitzades.

      ESCOLTAR
      És comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge o d’un discurs pronunciat oralment.

      Què implica saber escoltar?
        • Respecte per l’emissor i per les seves idees.
        • Ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l’altre.
        • Saber descobrir els objectius de l’orador.
        • Saber descobrir les idees principals del missatge de l’orador.
        • Saber reaccionar davant del missatge i quan acaba l’orador.
          Al llarg de la història s’han anat i s’aniran produint canvis generacionals:

          HOMONIMITZACIÓ: Canviar una paraula que un no coneix per una que s’assembli.
          HOMOSENTITZACIÓ: Es produeix quan el sentit d’una paraula prové d’un origen fals.






          Cap comentari:

          Publica un comentari a l'entrada