dijous, 8 de novembre de 2012

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA


Aprendre un llengua es fa servir per adquirir un codi o un conjunt de formes lingüístiques. També implica adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l’entorn i qui el parlen.
Des de que la infantesa, adquirim uns coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres. Som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i avaluar la nostre participació i la dels altres.
Aquesta competència és integral ja que inclou actituds, valors, motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques, els seus usos, i amb altres sistemes de comunicació en general.
Aquesta capacitat ha d’estar lligada a la motivació, a l’acció, a l’experiència social i a les seves necessitats.  
Què és?
La Competència Comunicativa és un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització. És l’habilitat d’utilitzar una llengua i saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
Es manifesta en:



  • Sistemes primaris: comunicació quotidiana. Serveixen per a l’intercanvi comunicatiu (una trucada, una notícia, un cartell, etc.)

    • Sistemes secundaris: té major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos ja que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més elaboració cultural.
      La comunicació d’aquest sistema és majoritàriament escrita, tot i que a vegades poT ser oral com per exemple una conferència. És una comunicació literàra, científica, tècnica, jurídica i també de comunicació no verbal com per exemple les arts visuals i el teatre.

      Aquí deixo un video duna Video Conferència passada a classe, de Guillermo Orozco, de la que parlaré seguidament, on parla molt bé dels Mitjans de Comunicació:





    És la capacitat comunicativa d’una persona, que abraça tant el coneixement de la llengua com la habilitat per utilitzar-la.
    Està formada per diversos components: 
    • Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic.

    • Competència sociolingüística: regles socioculturals d’ús. Habilitat que s’ocupa de la situació comunicativa.

    • Competència discursiva: habilitat de produir i interpretar diferents discursos en qualsevol gènere i interpretar i reproduir textos coherents i cohesionats.

    • Competència estratègica: habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir a causa de diferents variables d’actuació o d’insuficiències en una o vàries competències.
    Guillermo Orozco

    En una videoconferència, Guillermo Orozco ens parla de com afecten els mitjans de comunicació a la societat d’avui dia. Actualment la imatge és el codi universal ja que sempre la relacionem amb alguna cosa. La representació és una selecció de la realitat. El que es veu en una càmera és la representació de la realitat, tan sols un punt de vista. Tot i així, moltes vegades ho podem confondre amb la pròpia realitat.

    Tots els mitjans de comunicació eduquen. Els agents principals dels mitjans de comunicació serveixen per educar d’una manera indirecta. Hi ha dos factors principals: la família i l’escola ja que aquestes estan influenciades pels mitjans de comunicació: la televisió, d’ordinadors, d’anuncis, de la ràdio, etc. Tots aquests mitjans tenen la responsabilitat d’educar. L’audiència és molt important ja que els mitjans de comunicació depenen d’aquesta. Un dels factors principals que fa que els infants mirin molt la televisió és la poca relació amb els seus pares ja sigui perquè aquests treballin molt, es preocupin poc, etc. Això provoca que els nens estiguin més estona davant d’una pantalla, per tant, aquesta també l’estarà educant.

    L’escola i la família han de treballar conjuntament. L’escola ha de crear persones amb capacitat d’opinió, que siguin crítiques amb allò que reben dels mitjans de comunicació, tant per part de la televisió, com anuncis, etc. Les noves tecnologies estan arribant a totes les escoles. No és el mateix ensenyar amb un professor que a través d’un ordinador, per això aquests mai podran substituir la feina d’un mestre. A vegades es produeix una falsa sensació d’aprendre amb la tecnologia. Aquesta només ha d’afavorir l’aprenentatge. Els infants d’avui dia tenen una ment més oberta gràcies a aquesta nova alfabetització tecnològica, audiovisual i digital. Tot i així, les escoles s’han preocupat molt pels instruments tecnològics i no tant per com educar, ara, el que cal fer és reorientar aquesta educació per tal de treure fruit de les noves tecnologies.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada