dilluns, 15 d’octubre de 2012

EL CODI ORAL I EL CODI ESCRIT


Diferències entre Oral i Escrit:

Existeixen dos tipus de vista diferents. En un text hi podem trobar les característiques contextuals (context) o bé les característiqyes gramaticals (missatges).
Antigament hi havia comunicacions pròpies del llenguatge oral i del llenguatge escrit. En l'actualitat el desenvolupament tecnològic ha equiparat els dos codis.

Relació entre Oral i Escrit
Gerard Vigner presenta tres models de relació oral-escrit que corresponen a tres comparacions d'ensenyament a la llengua:
  1. Model dependent: es considera l'oral com a manifestació principal del llenguatge i l'escrit com una transcripció gràfica del primer. 
    • L'escrit com a segon codi és fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna segons els quals l'oral és primordial i l'escrit es subordina.
  2. Model independent: Oral i escrit són completament diferents i independents. 
    • L'escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre a seguir.
  3. Model equipol·lent: oral i escrit tenen característiques estructurals comunes tot i que es desenvolupen funcions diferents i complementàries en la comunitat lingüística.
    • L'escrit i l'oral són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Ambdos són importants. La producció i la comprensió de l'escrit no depenen de l'oral.


Diferències contextuals:


La literatura, pel que fa a les característiques textuals, s'ha concentrat sobretot en l'anàlisi de la correspondència entre so i grafia (fonètica i ortografia).


Diferències textuals:

 

L'escrit presenta un conjunt de característiques contextuals i textuals pròpies, diferents de l'oral. Les comunicacions escrites són diferents de les orals, de manera que l'escriptor ha d'utilitzar recursos lingüístics d'adeqüació, coherència, cohesió i correcció gramatical distints. 
 
CARACTERÍSTIQUES O PROPIETATS D'UN TEXT

DESCRIPTIVES: són les característiques qye analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic
  • Adequació: és el grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa tenint en compte el registre adequat i dialecte.
  • Coherència: és la propietat d'un text que selecciona la informació més rellevant de la que no ho és tant. A més a més estableix una relació lògica nocontradictòria entre les diferents parts d'aquest.
  • Cohesió: és el conjunt de relacions o vincles de significat que d'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o oient interpretar-lo amb eficàcia.
PREESCRIPTIVES: són les característiques que determinen normes d'ús:
  • Correcció
  • Variació o estil
A classe ens hem dividit per grups i la Imma ens ha repartit un text a cadascun. A partir d'aquest hem hagut de fer un resum.  Aquest s'anomena:


Gramàtiques del silenci, Serrano, S. (2009)
La comunicació no verbal no ha començat a contemplar-se com a eina de la comunicació fins fa relativament pocs anys. Mai abans s’havia comptat amb el cos com a mitjà però en els darrers cinquanta anys ha esdevingut un dels elements més importants i essencials de la comunicació.

Hi ha alguns elements que han fet possible aquesta evolució, com ara, les noves tecnologies que han empès i engrandit l’interès per explorar els immensos espais d’aquest tipus de comunicació.

El canvi de segle i de mil·lenni acompanyat de les noves evidències empíriques i coneixements ha permès reflexionar sobre el món de les emocions i sobre allò que hi ha d’innat i d’après en el nostre comportament.

El domini de la comunicació no verbal omple l’espai de totes les nostres sensacions possibles. Una gran part de la importància d’aquest tipus de comunicació rau en l’antiguitat de la qual. Abans del nostre llenguatge existien els signes com a manera de comunicar-se, així que tot i que fins fa poc no s’hagi reconegut amb el terme “comunicació” fa molts anys que existeix.

Antigament, els nostres avantpassats invertien entre un quinze i un vint per cent del seu temps en l'exercici del coneixement del tacte. Això, els va ajudar a adaptar-se i ha donat un gran resultat. A més a més, al fet que anteriorment hi hagués el component no verbal, hem d'afegir que mitjançant signes no verbals ens movem comunicativament, cosa que evita problemes. En el nostre dia a dia, acostumem a rebre estímuls, els processem i hi donem resposta. Apart, el comportament no verbal té una percepció global i gairebé instantània, cosa que afavoreix l'impacte, que pot ser mol positiu.

El llenguatge no verbal té un paper clau a l’hora de comunicar-nos. Gràcies al llenguatge no verbal podem expressar als altres les nostres emocions, l’estat general del nostre cos i les nostres actituds, cosa que seria gairebé imposible fer a través del llenguatge.

L’escenari més atractiu dins dels diferents paisatges corporals dibuixats per les nostres emocions és el paisatge facial, la cara. Tenim fascinació per les cares, perquè és amb les cares i amb tot el cos que informem de les nostres actituds. Els bons comunicadors han de generar actituds positives en els altres, han de ser empàtics.

Una persona empàtica és aquella que comunica bé, aquella persona que és capaç de generar actituds positives en els altres. També sap escoltar bé (amb les oïdes, ulls, cara i cos sencer) L’empatia és un art no verbal que permet interaccionar entre les persones. Fem servir el llenguatge verbal per informar sobre la realitat exterior (objectivitat) mentre que el llenguatge no verbal ens serveix per presentar la nostra identitat personal, estat d’ànim, emocions (subjectivitat). Una bona part de la nostra activitat comunicativa utilitza la cooperació d’aquestes dues formes de comunicació.

La comunicació no verbal és una eina estratègica de la nostra activitat comunicativa ja que ens informa d'aspectes que no es poden expressar mitjançant el llenguatge (comunicació verbal). Per exemple: L'estat de les nostres emocions l'estat general del nostre cos i les nostres actituds.

Una font d'informació no verbal seria el cos que ens revela les nostres emocions ( “el gran espectacle de les emocions té el cos com a escenari”). A més a més les emocions acaben afectant la manera de funcionar dels circuits cerebrals.
Les diferents respostes que rebem provoquen canvis en les nostres emocions que són reflectides pel cos, sobretot per les cares (paisatge facial). Els efectes que provoquen aquest conjunt de canvis s'anomenen sensacions d'emoció que són la porta d'entrada dels sentiments.

Els signes no verbals poden justificar o contradir tot allò que s’ha expressat mitjançant el discurs verbal.

L’engany, la mentida i la dissimulació són clars exemples que s’hi representa quan una persona menteix a un altre. El to de veu, les mirades, la posició del cos, etc., són signes no verbals que no sempre s’exerceixen conscientment i, per tant, poden ser usats per manipular la informació que volem transmetre. Alhora, l’ésser humà és capaç de desemmascarar la persona que diu la veritat o no, observant atentament els signes no verbals i els verbals del subjecte a qui es dirigeix.

La comunicació no verbal és el mitjà més utilitzat, i essencial, per a les interaccions comunicatives i de l’èxit de la circulació de la informació entre persones. Els signes no verbals els trobem en qualsevol lloc, ja que són una part important de la vida social.

PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA 

  • El model més complert de composició és presentat per Linda Flower i John R.Hayes.
  • L'any 1996, Hayes el va actualitzar afegint-li un component actitudinal que incluia les actituds i les emocions que ens mouen i ens ajuden a escriure.
  • És el model més difós i aplicat a l'ensenyament.
  • Descriu detalladament les diverses operacions intel·lectuals que realitza un autor per descriure un text
  • Està format per diversos processos i subprocessos mentals bàsics, organitzaqts jerarquicament.
  • Sosté que l'acte d'escriure està compost per:
    • La situació de comunicació
    • La memòria a llarg termini de l'escriptor
    • Hi ha tres pocessos bàsics: fer plans, revisar i redactar
    • Un mecanisme de control que s'encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d'actuar un o l'altra.

SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ
  • El problema retòric: és el conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure.
    • El constitueix la situació concreta en què es produeix l'escrit
      • tema
      • audiència
      • propòsits
    • És l'element més important quan es comença un procés de composició
    • El primer pas per a el·laborar la solució del problema és el·laborar un anàl·lisi correcte de tots aquests aspectes. 
    • L'autor ha de començar per analitzar i valorar les condicions i les característiques dels diferents punts del problema (el perfil de l'audiència i el tema)
  • El text: és el que descriu quina és la resposta d'aquest problema.
MEMÒRIA A LLARG TERMINI

Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell.
Com més petits siguin els infants menys coneixements emmagatzemats tindran.

3 PROCESSOS BÀSICS DE L'ESCRIPTURA

  1. La planificació: l'escriptor el·labora una representació mental del que vol escriure i com ho vol fer.
    • Subprocessos: Generar informació, organitzar i fórmular.
  2. La redacció: L'escriptor transforma les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector.
    • Aquest procés requereix una gran quantitat de coneixement: comprendre paraules, organitzar el text, etc.
  3. La revisió: L'escriptor llegeix l'escrit i modifica aspectes que trobi necessaris per millorar-los.
    • subprocessos: avaulació i revisió.

1 comentari:

  1. Hola Maria! Trobo aquesta entrada al bloc molt interessant i molt ben explicada!! Crec que els diversos quadres que has realitzat ajuden a la comprensió del que estas explicant.

    ResponElimina